Dues grans cantants del segle XX unides per una gran amistat: Marian Anderson i Victoria de los Ángeles. La segona va debutar el 1951 i la primera no ho faria fins el 1955, esdevenint la primera cantant negra a cantar-hi. Poc després es van conèixer en una gala retransmesa per la televisió americana on també hi van participar Renata Tebaldi o Boris Christoff, entre d’altres. L’admiració de Victoria envers a Marian va ser absoluta i recordava “Era aquella època en què els de raça negra s’havien d’allotjar en fondes de mala mort perquè no els admetien als hotels” i per això la soprano la convidà a un sopar al Warldorf Astoria de Nova York com a la seva acompanyant, apareixent l’endemà a la premsa amb Margaret Truman, la filla del president dels Estats Units. Un pas important en la reividicació de la igualtat de drets. “Quan sortia al Carnegie Hall, que a la segona part cantava negro spirituals, era una cosa extraordinària” diu Victoria al llibre de Jaume Comelles. Potser inspirada per Marian, Victoria enregistrà Sometimes I feel like a motherless child en un disc anomenat Songs of many lands junt al seu estimadíssim Geoffrey Parsons. A long way from home…
Els recursos obtinguts per la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de les visites i gestió del Recinte Modernista es destinen a donar suport a l’activitat assistencial i investigadora de l’Hospital, a promoure diferents projectes d’acció social i a preservar el seu patrimoni.