ACTIVITATS
Sant Pau: 25 anys de Patrimoni Mundial
Dijous, 01 desembre de 2022 11:00h
Exposició temporal de l’1 de desembre de 2022 al 26 de març de 2023.
Fa 25 anys, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es declara Patrimoni Mundial per la UNESCO. Aquesta declaració és un punt de partida per a la recuperació definitiva del seu patrimoni arquitectònic, però també és la culminació dels esforços iniciats uns 20 anys enrere per posar en valor davant de la societat aquesta obra modernista de Lluís Domènech i Montaner.
Aquests esforços es duen a terme en tres àmbits que cal compatibilitzar entre sí: l’activitat assistencial d’un hospital capdavanter, la preservació del patrimoni arquitectònic, i la projecció cap a la ciutadania. Així, el 1977 és reconegut com a monument històrico-artístic i, sense abandonar mai les prioritats de l’hospital, lentament es posen en marxa les primeres campanyes de rehabilitació i de difusió.
De l’èxit de la compaginació de la defensa del patrimoni amb l’activitat sanitària d’excel·lència que s’hi desenvolupa n’és prova el fet que Sant Pau és l’únic hospital en actiu declarat Patrimoni Mundial per la seva arquitectura. Amb tot, és a partir del 2009, amb el trasllat de l’Hospital a un nou edifici modern, que la recuperació dels pavellons modernistes agafa un impuls decisiu.
Un hospital modern en un conjunt modernista
Des de la seva inauguració el 1930, els pavellons de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau suporten moltes transformacions, modificacions i afegits motivats per la necessitat de donar resposta a la demanda assistencial d’una ciutat que va creixent, a la vegada que s’han d’anar adaptant a l’evolució de la pràctica mèdica del moment.
Ja a finals dels anys 60 es constata que l’estructura pavellonal no respon bé a les necessitats modernes, però davant la manca de fons per construir un nou edifici que centralitzi tota l’activitat sanitària, només es pot optar per anar adaptant els edificis als usos necessaris.
L’única prioritat és l’activitat hospitalària, i totes les actuacions que es duen a terme van en aquesta direcció, encara que en la majoria d’ocasions sigui en detriment del seu patrimoni arquitectònic.
1972. Façana posterior del pavelló de la Puríssima.
Des dels anys 50, els pavellons es van deteriorant fruit de successives modificacions i reparacions fetes sense cap criteri de conservació.
1973. Obres de compartimentació del pavelló de Sant Salvador.
Interiorment, els pavellons també pateixen modificacions per adaptar-los a les demandes del moment i guanyar espais complementaris.
1974. Ampliació del pavelló de Santa Victòria.
En alguns casos, la necessitat de més espai obliga a ampliar pavellons amb estructures poc afortunades, com aquesta que no s’arriba a completar per manca de fons.
1975. Cotxes aparcats als jardins de l’Hospital.
A mitjans dels 70, l’excés de vehicles aparcats a l’Hospital comença a ser un problema, perquè obstaculitza l’accés de les ambulàncies als pavellons.
1977. Nou accés de vehicles pel carrer de St. Antoni M. Claret.
Per a reordenar el trànsit intern, s’obre un nou accés per a vehicles allunyat de l’entrada principal i dels pavellons modernistes.
1977. Jardins de l’Hospital descongestionats.
La mesura de reduir el nombre de vehicles als jardins, lligada a motius logístics i d’eficiència assistencial, també contribueix a reduir la degradació del conjunt.
Adquirint consciència del patrimoni arquitectònic
A finals dels 70 es va adquirint certa consciència respecte al valor del patrimoni arquitectònic de l’Hospital, que molt lentament es va consolidant, si bé sempre en un segon pla respecte les necessitats assistencials, que tenen preferència com correspon a un hospital en actiu.
A aquest lent despertar s’hi contraposa la permanent manca de recursos, que només permet dur a terme reparacions d’urgència o la consolidació d’elements en risc de despreniment per a la seva conservació, però en cap cas un treball de rehabilitació en profunditat.
En aquest moment també comencen les primeres visites de col·lectius atrets per l’arquitectura de l’Hospital. Aquest interès creixent pel seu valor patrimonial culmina amb la declaració com a monument històrico-artístic pel govern de l’Estat el 1978.
1977. Visita de la Societat Francesa d’Arquitectes Diplomats.
El col·lectiu dels arquitectes és el primer a interessar-se en l’obra de Domènech i Montaner i a organitzar-hi visites.
1978. Desperfectes a la façana del pavelló de Sant Rafael.
El febrer de 1978, una ventada va fer caure diversos elements de les torres d’aigua, afectades per l’oxidació de la seva estructura metàl·lica.
1978. Zona declarada monument històrico-artístic.
El 19 de maig, el Consell de Ministres declara monument històrico-artístic 19 pavellons de l’Hospital, la qual cosa obre la porta a recuperar-ne l’esplendor original.
L’arrencada d’una política de conservació
Poc després de la declaració de monument històrico-artístic, es crea un Comitè d’Obres que centralitzarà totes les intervencions que es facin als pavellons. Però a principis del 1979, nous despreniments d’elements arquitectònics posen en evidència la delicada situació del conjunt modernista, i es reivindica la intervenció de l’Estat per rehabilitar-lo, tot respectant l’activitat assistencial.
S’estableixen contactes permanents amb la Comissió del Patrimoni Històrico-Artístic de Barcelona per coordinar els treballs de conservació i restauració dels edificis, que començaran a donar fruit amb la restauració dels exteriors del pavelló de la Mercè, la primera intervenció de rehabilitació de la història de l’Hospital.
1978. Obres a l’interior de la Casa d’Operacions.
El Comitè d’Obres, creat el mateix 1978, té per objectiu supervisar les obres de l’Hospital però també monitoritzar l’estat dels pavellons i gestionar-ne la recuperació, i el seu finançament.
1980. Rehabilitació exterior del pavelló de la Mercè.
La recuperació dels exteriors d’aquest pavelló és possible gràcies a un ajut de 5 milions de pessetes aportats pel Ministeri de Cultura.
1980. Interiors rehabilitats del pavelló de la Mercè.
L’interior del pavelló es remodela seguint criteris de conservació i reversibilitat per acollir el Servei d’Obstetrícia, que s’equipa amb els mitjans més moderns.
La divulgació del patrimoni a la ciutadania
El 1981, l’Hospital adopta un pla de projecció ciutadana amb la voluntat de donar a conèixer a la societat els seus vessants cultural i sanitari. Es comencen a organitzar exposicions, tant a fora com a dins de Sant Pau, on s’inaugura una sala d’exposicions.
També s’hi programen les primeres visites organitzades, individuals o en grup, i fins i tot d’adreçades a les escoles. Alhora, es condicionen els jardins, dels quals es renova la vegetació, i el passeig central es converteix en illa de vianants en tancar-lo definitivament al trànsit de vehicles.
Aquest esclat de la presència pública de l’Hospital coincideix amb l’atorgament del premi FAD de restauració 1980 a la intervenció del pavelló de la Mercè.
1981. Acte d’homenatge a Pau Gargallo.
Emmarcat en les activitats celebrades amb motiu del centenari del naixement de l’escultor, aquest acte és la primera gran acció de projecció ciutadana de l’Hospital.
1981. Primera visita escolar a l’Hospital.
Dins el seu pla de projecció exterior, es comencen a organitzar visites escolars, en les quals es mostra tant el patrimoni arquitectònic com l’activitat hospitalària.
1981. Exposició sobre educació sanitària infantil.
L’Hospital ofereix exposicions dirigides a la ciutadania en general sobre temàtiques tan variades com art, patrimoni històric, arquitectura o medicina.
1982. Visita a l’Hospital dels Amics dels Museus.
A partir del 1982 es consoliden les visites organitzades, principalment d’agrupacions culturals com els Amics dels Museus o els Amics de la Barcelona Històrica.
1982. Inauguració de la sala d’exposicions.
Al vestíbul del pavelló de l’Administració s’inaugura una sala d’exposicions que acull mostres artístiques i divulgatives obertes al públic.
1983. Jardins de l’Hospital lliures de vehicles.
El passeig central es tanca definitivament al trànsit i es reconverteix en illa de vianants per facilitar la mobilitat de les ambulàncies entre pavellons.
La rehabilitació d’un hospital capdavanter
A mitjans dels anys 80 comencen els treballs de rehabilitació més importants fins al moment: la restauració de la façana del pavelló de l’Administració i la recuperació dels seus interiors, als quals la Generalitat de Catalunya destina 41 milions de pessetes.
A la resta de pavellons, més enllà de l’enderroc d’algunes estructures afegides, de moment només s’hi poden fer tasques de subjecció, neteja i impermeabilització d’elements en risc de despreniment.
Aquestes intervencions es compaginen amb visites culturals, però sobretot es planifiquen acuradament per no afectar la dinàmica diària de l’Hospital, tot un referent d’innovació a escala estatal: el 1976 ja s’hi va realitzar el primer trasplantament de medul·la òssia, i el 1984 s’hi fa el primer transplantament de cor.
1984. Exterior recuperat del pavelló de Santa Victòria.
Responent al criteri que es va imposant de respecte a l’arquitectura dels pavellons, s’enderroca definitivament l’afegit inacabat de Santa Victòria, aixecat el 1974.
1984. Equip responsable del primer trasplantament de cor reeixit de l’Estat.
Mentrestant, l’Hospital segueix practicant medicina de primer nivell, i a l’època és un dels poc més de 20 centres de tot el món on es realitzen trasplantaments de cor.
1984. Bastida a la façana del pavelló de l’Administració.
El procés de restauració de la façana, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat, es dissenya per no entorpir el funcionament normal de l’Hospital.
1985. Recuperació arquitectònica del vestíbul.
Entre juny de 1984 i gener de 1986 es restauren l’escala principal i el vestíbul de l’Administració, on es recupera l’espai ocupat fins llavors per la sala d’exposicions.
1986. Desmuntatge de la torre del rellotge.
L’estat de degradació en què es troba la torre obliga els equips de restauració a desmuntar-la per consolidar-la i assegurar-ne la conservació futura.
1986. Nou accés al Servei d’Urgències.
Amb la reestructuració del Servei d’Urgències, se’n crea un nou accés lateral i se’n tanca definitivament el pas a través de la plaça d’entrada, establert el 1967.
Acord per a un pla de restauració
El 1987, mentre encara està en marxa la rehabilitació de la torre del rellotge, la Direcció de l’Hospital aprova un pla de restauració encaminat a la recuperació i conservació dels pavellons modernistes amb criteris de respecte a la seva arquitectura original.
L’any següent, aquest pla rep el suport explícit de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, que acorden l’elaboració d’un estudi complet de l’estat de tots els edificis del recinte hospitalari.
A partir d’aquell moment, es comença a intervenir en profunditat en la recuperació dels exteriors dels pavellons de malalts (rotondes, torres d’aigua, elements ceràmics, cobertes) i, des del 1990, l’edifici de l’església.
1987. Homenatge als donants de sang a la Festa Major del barri de la Sagrada Família.
Des de la seva Comissió Sociocultural, l’Hospital s’implica amb les associacions veïnals de l’entorn amb activitats, xerrades o competicions esportives.
1988. Rehabilitació de la rotonda del pavelló de la Mercè.
Amb l’aprovació del pla de restauració, s’estudia l’estat de totes les façanes i es comença a intervenir en el sanejament dels elements exteriors.
1989. Festa popular d’inauguració de la torre del rellotge.
La finalització de les obres a la torre se celebra amb una festa organitzada amb les associacions de veïns dels barris de l’entorn, amb gegants, grallers i enlairada de globus.
Un nou hospital a l’horitzó
El 1990, la Generalitat de Catalunya s’incorpora a la Molt Il·lustre Administració, l’òrgan de govern de l’Hospital, amb el compromís d’aixecar un nou edifici que en satisfaci les mancances funcionals, plantejades des de fa anys. Però mentre el projecte no es materialitza, les necessitats més immediates s’han de resoldre construint noves estructures per acollir els serveis mèdics.
Al mateix temps, i aprofitant l’auge dels Jocs Olímpics de 1992, l’Hospital publica guies informatives per fomentar les visites culturals al seu recinte, tant entre el públic local com entre els turistes. El valor patrimonial dels pavellons de l’Hospital es veu oficialment reconegut quan el 1997 són declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO.
1990. Incorporació de la Generalitat a la Molt Il·lustre Administració.
Al conveni d’incorporació, la Generalitat assumeix l’obligació de construir un gran edifici modern per acollir l’activitat mèdica i assistencial de l’Hospital.
1991. George Lucas al rodatge de “Les aventures del jove Indiana Jones”.
A la dècada del 1990, Sant Pau és sovint escenari de rodatges de cinema i televisió, que es programen per interferir el mínim possible amb l’activitat hospitalària.
1992. Maqueta del projecte per al nou hospital.
El nou hospital, amb una capacitat prevista de 750 llits, ha de permetre als serveis mèdics abandonar els pavellons modernistes, poc adients per a l’exercici de la medicina moderna.
1992. Visita del Comitè de la UNESCO per a l’estudi i la conservació del Modernisme.
La visita d’aquest comitè internacional, que va servir per avaluar la realitat de l’Hospital, va ser clau per a la posterior declaració com a Patrimoni Mundial.
1995. Rehabilitació de la tanca d’entrada.
Els treballs de restauració segueixen el seu ritme, i entre d’altres, es recupera la rotonda del pavelló de Montserrat i es restaura la tanca de la plaça d’entrada.
1995. Construcció del prefabricat de consultes externes.
Mentre el nou hospital no sigui una realitat, les necessitats d’espai es pal·lien amb construccions prefabricades i intervencions als pavellons amb menys valor arquitectònic.
1997. Rajola commemorativa de la declaració de Patrimoni Mundial.
El 4 de desembre de 1997, a Nàpols, l’Hospital és declarat Patrimoni Mundial juntament amb el Palau de la Música Catalana, ambdós obra de Lluís Domènech i Montaner, pel seu “valor universal excepcional”.
Considerades obres mestres del modernisme català, se’n valora la importància excepcional en l’aportació de noves solucions arquitectòniques, tipològiques i artístiques.
La construcció del nou hospital
L’Hospital inicia el segle XXI amb l’adjudicació de les obres del nou edifici, que comencen el 2001. Aquell mateix any, es commemoren els 600 anys de la fundació de l’antic Hospital de la Santa Creu, i durant tot l’any s’organitzen actes institucionals, exposicions, conferències, i tota mena d’activitats lúdiques i culturals.
Les obres de l’hospital avancen a bon ritme, i el 2003 n’entra en funcionament la primera fase, que inclou consultes externes, hospital de dia, quiròfans i cirurgia ambulatòria. L’edifici es finalitza completament el 2009, moment en el qual s’hi acaben de traslladar tots els serveis clínics, que deixen definitivament els pavellons modernistes.
Paral·lelament, el 2006 s’encarrega un pla director per avaluar la situació dels pavellons i establir un full de ruta per rehabilitar-los.
2001. Festa popular pels 600 anys de l’Hospital de la Santa Creu.
La celebració dels sis segles de l’Hospital motiva l’organització de tota mena d’activitats institucionals, culturals i populars per acostar la institució a la ciutadania.
2003. El nou hospital en construcció.
El 2001 comencen les obres de l’edifici que ha d’allotjar els serveis de l’Hospital. El 2003 se n’obre la primera fase, però el conjunt de les obres s’allarga fins el 2009.
2004. Recuperació dels jardins de l’Hospital.
Amb el trasllat dels primers serveis al nou hospital, s’emprèn la reurbanització dels jardins després de retirar-ne els barracons que l’ocupaven des del 1967.
2004. Rehabilitació del pavelló de la Mercè.
El 2004, durant uns treballs a la coberta, s’ensorra la cúpula de la Mercè. Es fa evident que cal una avaluació acurada de l’estat de tots els pavellons abans de seguir intervenint-hi.
2009. Trasllat de la Unitat de Neonatologia al nou hospital.
Entre juny i juliol de 2009 es completa el trasllat de tots els serveis clínics de l’Hospital al nou edifici, i els pavellons històrics queden desocupats.
2009. El nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El 3 de juliol s’inaugura oficialment el nou edifici hospitalari, amb 83.000 m². Al cap de pocs dies ja hi funcionen a ple rendiment tots els serveis i unitats mèdiques.
La rehabilitació del Recinte Modernista
El 2008 es completa el pla director que ha de regir la rehabilitació, i l’abril del 2009 es constitueix la Mesa de Patrimoni del Recinte Modernista, amb representants de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona per assegurar la coordinació institucional.
Les obres, d’una gran complexitat, comencen l’octubre del 2009, i afecten una àrea de 29.517 m² construïts, 31.052 m² d’espai exterior, 12 pavellons i 1 quilòmetre de galeries subterrànies. Es planifiquen quatre fases de treball: la recuperació de les volumetries originals, la consolidació d’elements estructurals, el disseny d’instal·lacions i, finalment, la rehabilitació integral dels edificis.
En cinc anys, s’inverteixen 75 milions d’euros, dels quals un 62% procedeixen d’ajuts de l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea.
2009. Rotonda del pavelló de Sant Salvador després del trasllat.
L’octubre del 2009, amb els pavellons ja buits d’activitat, s’inicien els treballs de rehabilitació als 12 pavellons modernistes amb més valor arquitectònic.
2011. Interior de la Sala Cambó en obres.
El primer objectiu de la intervenció és la recuperació de les volumetries originals, eliminant construccions annexes i forjats intermedis no originals, entre d’altres.
2011. El Recinte Modernista en plena rehabilitació.
En una segona fase, es prioritzen actuacions de consolidació dels edificis, cobertes, cúpules i façanes, així com de les estructures metàl·liques que els sustenten.
2011. Restauració dels mosaics de la façana del pavelló de l’Administració.
Entre el 2009 i el 2014, intervenen en la rehabilitació 67 equips d’arquitectes, 25 despatxos d’enginyeria, 103 constructores, 20 empreses restauradores i 3 picapedrers.
2011. Visita guiada a les obres de restauració del Recinte.
Mentre duren les obres, es fa un esforç per mantenir el vincle amb la ciutadania i oferir visites guiades que donen a conèixer el procés de rehabilitació en marxa.
2012. Perforació d’un pou de geotèrmia davant d’un pavelló.
Seguint criteris de sostenibilitat, al Recinte s’hi instal·la el complex de producció d’energia geotèrmica més gran del sud d’Europa, amb més de 350 pous.
El Recinte Modernista s’obre a la ciutat
Completada la rehabilitació de 6 dels 12 pavellons, el 2014 el Recinte Modernista s’obre al públic local i internacional amb un programa cultural i de visites que en posa en valor el patrimoni modernista, la figura de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i la història de la institució que hi ha darrere. En pocs anys, aquest conjunt monumental esdevé un dels espais turístics més visitats de Barcelona.
Els pavellons rehabilitats passen a acollir organitzacions d’alt impacte social que treballen en els àmbits de la innovació, la sostenibilitat, la salut i la cultura. Des d’aquí desenvolupen projectes de recerca, cooperació i formació, així com nombrosos actes de divulgació a escala nacional i internacional.
Amb el Recinte en ple funcionament, les rehabilitacions no s’aturen: entre 2014 i 2017 s’inverteixen 5 milions d’euros a recuperar la Casa d’Operacions i el pavelló de Sant Salvador, i el 2022 es comença a treballar al de la Puríssima…
2014. Inauguració del Recinte Modernista.
El febrer de 2014 s’inaugura el conjunt rehabilitat en un acte institucional amb presència de l’arquebisbe, l’alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat.
2014. Jornada de portes obertes amb motiu de la inauguració.
Durant les jornades de portes obertes amb motiu de la inauguració, més de 125.000 persones visiten el Recinte Modernista en 15 dies.
2015. Rehabilitació dels interiors de la Casa d’Operacions.
Amb el Recinte ja obert al públic, els treballs de rehabilitació continuen: el 2015 s’acaba la Casa d’Operacions, i l’any següent el pavelló de Sant Salvador.
2017. Espai expositiu del pavelló de Sant Salvador.
Aquest pavelló, després de recuperar el seu aspecte original, es destina a espai expositiu dedicat a la història de l’Hospital i a la figura de Lluís Domènech i Montaner.
2017. Ballada de swing en una jornada de portes obertes.
A més de les visites, des del Recinte Modernista s’impulsa tota mena d’activitats culturals, com conferències, exposicions, sessions pedagògiques o concerts.
2022. El pavelló de la Puríssima en plena rehabilitació.
El 2022 es comença a rehabilitar la Puríssima, amb un pressupost de més de 2 milions d’euros i un termini d’execució previst de 10 mesos.
SANT PAU: 25 anys de Patrimoni Mundial
Recerca
Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Imatges
Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
EntradesEls recursos obtinguts per la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de les visites i gestió del Recinte Modernista es destinen a donar suport a l’activitat assistencial i investigadora de l’Hospital, a promoure diferents projectes d’acció social i a preservar el seu patrimoni.
