Com un llibre obert:
El fris històric de l’Hospital de Sant Pau

Exposició temporal del 29 de juny al 15 de novembre de 2023.

 

PRESENTACIÓ
La façana que parla

Els inicis i el posterior desenvolupament del projecte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau foren conflictius per les complexes relacions institucionals que repercutien en la tasca de Lluís Domènech i Montaner i en la concepció del projecte.

Potser aquesta raó, unida a les normals del programa ornamental del Modernisme, impulsaren a Domènech a dissenyar a la façana del pavelló d’Administració, el primer construït, un relat gràfic de la Historia d’ambdós hospitals, l’antic de la Santa Creu, medieval, i el modern, derivat de l’herència de Pau Gil, ara fusionats en un conjunt únic, un Hospital de referència de Barcelona.

Amb aquest “còmic” modern, Domènech pretenia deixar constància de la realitat de com s’havien produït els fets, a més de llegar a la Història de l’Arquitectura un exemple d’integració de les Arts.

Lluís Domènech Girbau, doctor arquitecte
Barcelona, març de 2023.

 

 

ELS CREADORS
L’equilibri de les parts

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Nascut a Barcelona, és un dels més rellevants arquitectes modernistes. Destaca la seva tasca d’historiador, polític i professor a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. A la seva obra recupera i empra gran diversitat d’arts aplicades envoltant-se de grans col·laboradors.

Francesc Labarta i Planas (1883-1963)
Barceloní, és dibuixant, pintor i professor de pintura. Continua amb la tradició familiar, en la qual s’inicia professionalment. Estudia a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i en acabar, l’any 1904 es posa en contacte amb Lluís Domènech i Montaner, que l’allunya de la idea d’estudiar arquitectura. Per aquestes dates s’incorpora com a dibuixant a l’equip de l’Hospital de Sant Pau.

Ignacio Alfonso Vicente i Cascante (1886-?)
Nadiu de Saragossa, és dibuixant i heraldista. Traça les lletres gòtiques del fris. La importància de l’heràldica per part de Domènech i Montaner es pot apreciar en aquest gest d’especialització per a la creació de l’estil de les lletres.

Mario Maragliano Navone (1864-1944)
Genovès i mosaïcista d’ofici. Fill de Giovanni Battista Maragliano, també és constructor de mosaics a Gènova. Es forma al Ministeri d’Instrucció Pública d’Itàlia, i l’any 1884 s’instal·la a Barcelona. Una de les primeres aplicacions documentades amb Lluís Domènech i Montaner és la realització dels mosaics del Seminari de Comillas (1889-1892).

 

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
La idea d’un relat

L’arquitecte projecta des de l’inici la història visual de l’Hospital. És un element funcional que uneix la bellesa i la divulgació. Concreta cada un dels espais on han d’ocupar les imatges i marca totes les directrius del llibre escrit i dibuixat.

La personalitat de Domènech ens desvela un home del Renaixement, que es mostra com una font inesgotable de coneixements en totes les matèries. En el cas del fris, primer ens en captiva la bellesa, després el caire funcional i pedagògic, i finalment hi descobrim missatges més hermètics, dignes d’una enciclopèdia universal.

S’hi percep que cada detall està profundament estudiat. Domènech fa l’esbós sintètic d’allò que vol, però al mateix temps dona plena llibertat als seus col·laboradors per desenvolupar cada part del procés, i confiança per sumar l’equilibri de les parts.

 

 

 

 

FRANCESC LABARTA I PLANAS
La idea transformada en imatge

Labarta sempre va estar vinculat a la creació en arts decoratives. Va impartir classes a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, tasca que inicià a través del treball realitzat a l’Hospital de la mà de Lluís Domènech i Montaner.

Va estar vinculat a diferents entitats artístiques com la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Sota el pseudònim de LATA, va produir dibuixos de gran expressió, on el contrast entre el blanc i el negre remarca les figures. De la mateixa manera, en el fris juga amb taques cromàtiques, i per altra banda fa unes cares molt esquemàtiques, que sorgeixen en ser vistes de lluny i es desdibuixen en ser observades de prop. El cromatisme i la lluminositat dels mosaics ens recorda l’Impressionisme.

Labarta morí a l’Hospital de Sant Pau, acompanyat pels dibuixos que ell mateix havia projectat quan tenia uns 20 anys.

 

 

 

 

 

 

ALFONSO VICENTE I CASCANTE
L’escrit

Vicente realitzà les llegendes en lletra medievalitzant dels peus d’imatge per explicar la història de l’Hospital. És un clar exemple d’assignar cada detall a col·laboradors especialitzats. No hi ha gaire informació sobre aquest ajudant, però sabem que va participar en la decoració del recinte del Poble Espanyol de Montjuic, espai construït per a l’Exposició Universal de 1929, així com en algunes revistes de l’època.

L’any 1956 va publicar La heráldica general y fuentes de las armas de España, un llibre on es recull el seu coneixement sobre el tema i es pot veure la seva destresa com a dibuixant.

 

 

 

MARIO MARAGLIANO NAVONE
La idea esdevé art aplicada

Maragliano, juntament amb Domènech, van renovar el mosaic ceràmic del Modernisme decorant parets, sostres i exteriors.

Aquest italià va tenir diferents tallers familiars, el més important dels quals al carrer Diputació, coincidint amb la producció del fris. Sabem, però, que per evitar el trasllat de les peces es va crear un taller in situ al mateix recinte.

La pèrdua de la seva documentació fa que l’Hospital de Sant Pau sigui el seu gran catàleg de producció, i una de les millors fonts d’informació d’aquest col·laborador.

Com a president de la Casa dels Italians, entitat benèfico-cultural, va acompanyar SM italiana Elena de Montenegro en la visita que va fer a l’Hospital de Sant Pau el 1921.

Maragliano morí a l’hospital envoltat pels mosaics que havia creat quan el seu nom ja era reconegut en l’àmbit de la creació musivària.

 

 

 

 

 

L’ESPAI I LA CONSTRUCCIÓ
Narració gràfica

L’espai triat per ubicar l’Hospital va ser al vessant de l’anomenada Muntanya Pelada, al Guinardó. La zona, força despoblada, tenia poques construccions: només hi destacaven masies i torres i masos. El conreu predominant havia estat la vinya, però la fil·loxera (1881) n’havia destruït el cultiu i hi havia abundància d’arbusts i matolls.

Aquest terreny era propietat de l’Hospital de la Santa Creu, ubicat al Raval de Barcelona, que acceptà incorporar-hi el nou Hospital de Sant Pau, sufragat amb el llegat deixat pel banquer Pau Gil, si la construcció es feia en terrenys contigus als adquirits amb la idea de fer-hi el futur Hospital de la Santa Creu. Així neix el projecte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Els marmessors de Gil i l’arquitecte van estudiar l’espai i en van prendre imatges que ens mostren com era l’espai i la gran transformació que ha patit des de llavors.

 

 

 

El Pavelló de l’Administració es va construir entre 1905 i 1910. Poc a poc va emergir mentre que alhora es facturava la imatge del fris que es va acabar abans de coronar la torre del rellotge.

 

 

 

 

 

 

EL FRIS
El mosaic civil més important del modernisme

El fris del nou hospital (1906-1911) és una de les representacions més rellevants de les arts aplicades del modernisme. Es tracta de l’únic mosaic historiat civil produït en aquell període. Recull els fets dels homes i de la institució, la qual, tot i inspirar el bé i la caritat, no ha estat mai de caire religiós.

Hi trobem representats més d’onze segles, des de mitjans del segle IX fins entrat el segle XX, i s’hi mostren dos períodes: l’època medieval i l’època moderna.

Tot el fris és un recull de singularitats i petites representacions, un veritable trencaclosques compositiu i tècnic del qual en mostrem alguns detalls: els fets i personatges representats basats en referències històriques a partir del guió escrit per Domènech; les diverses fonts d’inspiració per fer possible la imatge inspirades en la pintura, la realitat i la imaginació, tot creant composicions de gran diversitat i riquesa simbòlica de la mà d’en Labarta; i finalment, la tècnica del mosaic executat per Maragliano, on hi podem apreciar la seva magnífica execució hereva dels coneixements d’arrel italiana per a realitzar una obra perdurable.

 

ÈPOCA MEDIEVAL

L’època medieval recull pessics d’història de l’hospital des del segle IX fins el segle XV.

Les primeres pàgines d’aquest llibre en mosaic mostren cròniques prèvies a la institució i ens traslladen a la història dels comtes independents de Barcelona, que tot i no ser reis sí que exercien el poder sobirà.

A partir de l’any 1219, corresponent al quart plafó, es recull la història documentada de les institucions hospitalàries i els antecedents directes de la creació de l’antic Hospital de la Santa Creu. Els protagonistes són reis, nobles i representants religiosos, tots ells personatges rellevants perquè eren els que podien actuar com a grans benefactors. De la salut dels vassalls en depenia també la seva riquesa i benestar.

El fil conductor és la creació dels antics hospitals medievals de Barcelona.

 

PRECEDENTS

“A mitjans de segle IX, Guitart, baró de bona memòria que se suposa fou vescomte de Barcelona, funda, sota les muralles de la ciutat, l’hospital anomenat després de la Santa Creu i de Santa Eulàlia.”

“A 5 de Juliol de l’any del Senyor 1014 [hauria de ser 1045], el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Isabel disposen la restauració del primer hospital sota la invocació de la Santa Creu i de Santa Eulàlia, construït sota les muralles de la ciutat.”

“A mitjans de Juliol de l’any del Senyor 1131, el Comte de Barcelona Ramon Berenguer III el Gran es fa portar a l’Hospital de la Santa Creu per morir enmig dels pobres.”

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
Al vescomte Guitart/d se li atribueix la construcció d’un dels primers hospitals urbans catalans documentats. El comte Borrell II tenia un home de confiança que actua com ambaixador, de manera que possiblement es tracta d’aquest noble.
El comte Ramon Berenguer I, anomenat el Vell (1023-1076), es singularitza per dictar els primers Usatges de Barcelona (1068), normes que van recollir per primer cop de forma escrita la denominació de “Principat de Catalunya”.
El seu net, Ramón Berenguer III anomenat el Gran (1082- 1131), destacà per la lluita contra els musulmans, i se l’anomena “Guia dels exèrcits catalans”. Va consolidar el poder comtal de Barcelona i poc abans de morir va ser nomenat cavaller templer.

 

 

FONTS D’INSPIRACIÓ
L’enderroc de les muralles durant el segle XVIII i el Pla Cerdà havien posat d’actualitat l’evolució i el creixement de la ciutat. Revistes i litografies ho recollien amb imatges en què Labarta s’inspirà.
El segon mosaic ens mostra com la reconstrucció de l’hospital d’en Guitart/d estava situat fora de les muralles. La distància amb la ciutat evitava els contagis i les pandèmies, igual que fa Domènech al segle XX.

 

 

TÈCNICA DEL MOSAIC
La tessel·la és cada petita peça tallada a mida de material dur com marbre, terra cuita, ceràmica o vidre. La seva unió forma el mosaic.

 

PREÀMBULS DOCUMENTATS

“En l’any del Senyor de 1229 [hauria de ser 1219] el canonge Colom, de l’Església de Barcelona, funda l’Hospital predecessor del II de la Santa Creu, deixant els mitjans pel seu manteniment; i Sa Santedat el Papa Honori III el posa sota la protecció de la Seu Apostòlica.”

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
Presenta les bases per a la creació de I’Hospital del canonge Colom (1219, segle XIII), precedent immediat del de la Santa Creu. Mostra personatges de l’àmbit eclesiàstic. El canonge Joan Colom (?-1229) formava part del capítol de la Catedral i va fer donació de diferents edificis per crear l’hospital anomenat d’en Colom. El Papa Honori III (1148-1227), el 177è de l’Església Catòlica, va promoure la recuperació de territoris de Terra Santa en mans dels musulmans.

 

FONTS D’INSPIRACIÓ
Les diferents jerarquies religioses es representen a través dels vestits. Hi destaquen el Papa Honori III i el canonge Colom al centre, però també hi distingim membres dels ordes mendicants aprovats per aquest papa: els franciscans, de fosc, i els dominics, de blanc.

 

TÈCNICA DEL MOSAIC
La paraula “opus” deriva del llatí, i significa la manera d’ordenar les tessel·les. A grans trets, el mosaic de pedres quadrades s’anomena “opus tesselatum” i es creen diferents seqüències per perfeccionar el dibuix.

 

LA UNIÓ DELS HOSPITALS MEDIEVALS

“A 15 de Març de 1401, el Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, el Bisbe Armengol i els canonges convenen la fusió dels hospitals d’en Vilar, [d’en Desvilar,] d’en Marcús i d’en Colom, als que s’ajunten després els de Santa Margarida i de Santa Eulàlia, per constituir el II Hospital de la Santa Creu, amb l’aprovació del Papa Benet XIII.”

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
L’Hospital de la Santa Creu neix quan s’uneixen diferents establiments de Barcelona en un hospital general. S’acabà de construir l’any 1450, i va funcionar durant 5 segles. L’any 1926 es traslladà al nou hospital projectat per Lluís Domènech i Domènech. Els protagonistes són les sis institucions que s’uniren per formar-lo.

 

TÈCNICA DEL MOSAIC
El mosaic ceràmic va ser el més utilitzat a Catalunya. Domènech va ser l’arquitecte renovador d’aquesta aplicació juntament amb Gaudí i el seu trencadís. La ceràmica només tenia una cara de color, la del vidrat, però un cop fet el mosaic no existia massa diferència visual, i era de producció autòctona.

 

PRIMERES PEDRES DE SANTA CREU

“A 17 d’Abril de l’any del Senyor de 1401, el Senyor Rei d’Aragó i Comte de Barcelona En Martí va posar la primera pedra del II Hospital de la Santa Creu.”

“A 17 d’Abril de l’any del Senyor de 1401, la Senyora Reina Dona Maria de Luna, esposa del Rei En Martí, va posar una de les primeres pedres del II Hospital de la Santa Creu.”

“A 17 d’Abril de l’any del Senyor 1401, l’Infant d’Aragó En Jaume, comte de Prades, a nom del Senyor Rei de Sicília En Martí, fill del Senyor Rei d’Aragó del mateix nom, va posar una de les primeres pedres del II Hospital de la Santa Creu.”

“A 17 d’Abril del any del Senyor 1401, el Senyor Bisbe D. Joan Armengol i els consellers de la ciutat, els honorables en R. Çavall, en Ferrer de Marimón, en A. Buçot, en M. Roure, i en L. de Gualbes posaren una de les primeres pedres del II hospital de la Santa Creu.”

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
La importància de la fundació de l’Hospital de la Santa Creu es mostra en els personatges reials que en posen la primera pedra. En aquesta època s’esdevingueren terribles epidèmies, i de ben segur que la nova institució intentava pal·liar els danys desmesurats produïts per la pesta.
El rei Martí I, anomenat l’Humà (1356- 1410), va ser rei d’Aragó, de Sicília i comte de Barcelona. Maria de Luna (1353-1406), va ser la seva primera esposa. Aragonesa, Maria provenia de la casa noble dels Luna, i era parenta del Papa Benet XIII (1328- 1423), anomenat Papa Luna, i considerat il·legítim per part de l’Església Catòlica. Es recull que Maria era austera i propera al poble, i donava mostres constants de protecció als desvalguts. Van tenir quatre fills, però l’únic que arribà a l’edat adulta va ser el citat rei Martí de Sicília, anomenat el Jove (1374 -1409), que morí abans que el seu pare Martí l’Humà.

 

 

 

FONTS D’INSPIRACIÓ
Algunes figures s’inspiren en pintures de Jaume Huguet (1412-1492), pintor representatiu del Gòtic Català. Dues de les composicions de referència són el retaule de Sant Abdó i Sant Senén i el de Sant Vicenç, del qual s’ha recuperat una còpia signada per Labarta.

 

 

TÈCNICA DEL MOSAIC
El vidre s’integrava en alguns detalls rellevants dels mosaics com les cares. Era adquirit a tallers d’Itàlia, com la casa Orsini, però el seu cost era molt superior a la ceràmica.

 

ÈPOCA MODERNA

L’època moderna ens mostra la història des del segle XVII fins al segle XX.

Els personatges i els fets són més propers i recullen la memòria viva de la ciutat. La població s’incrementa, així com el nombre de malalts i de pandèmies en una ciutat industrial. Alhora, el finançament es complica amb la Desamortització, que fa perdre els recursos financers dels Hospitals. Els nous capitals seran les fortunes burgeses, que esdevenen el nou poder econòmic.

La segona part ens mostra Pau Gil i Serra (1816-1896), benefactor modern, que disposa una veritable fortuna per a la construcció d’un nou Hospital per a pobres.

Les pàgines finals d’aquest llibre en mosaic en mostren la construcció: és l’Hospital modernista de Lluís Domènech i Montaner.

 

CREMA I RECONSTRUCCIÓ DE SANTA CREU

“A 4 de Maig de l’any del Senyor de 1638 s’incendia el II Hospital de la Santa Creu. Els ciutadans de Barcelona hi acudeixen a socorre’l i, abans de l’any, amb llur caritat aconseguiren la seva complerta reedificació.”

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
S’explica el tràgic incendi de l’any 1638 que va commocionar tant la ciutat que molts anys després encara es recollia en molts testimonis escrits. El trobem referenciat, per exemple, amb l’epígraf “Incendio y saqueo popular” al Memorial Histórico Español editat a Madrid l’any 1888, El text introdueix alguna informació menys altruista que la recollida per Domènech: “Acudió al hospital ynumerable gente, y no obstante ser casa de limosna, se experimentó que urtaban sábanas y cuanto podían”. Al mateix text, i en guies posteriors, s’incideix en la ràpida reconstrucció gracies a la col·laboració dels ciutadans.

 

 

TÈCNICA DEL MOSAIC
El mosaic es realitzava amb la tècnica indirecta. En un paper amb el dibuix a escala de producció s’hi enganxaven totes les pedres amb cola pel costat dels colors, i després es preparava el mur amb morter i s’hi adherien els trossos de mosaic. En un primer moment, el paper quedava a la vista, però quan el morter s’assecava i les tessel·les ja estaven adherides al mur, se’n retirava el paper amb una esponja i aigua.

 

EL FINANÇAMENT

“Els consellers, els regidors i els ciutadans de Barcelona dels segles XVIII i XIX acudeixen al sosteniment del secular Hospital de la Santa Creu amb quantiosos llegats i donatius, l’assorteixen d’abundants aigües i institueixen el sorteig d’una rifa i d’altres recursos populars pel seu perpetu manteniment.”

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
Aquest plafó mostra les diferents fórmules de finançament de l’Hospital. S’hi representa la gestió de les rendes generals de l’Hospital i els tràmit de donació, però el text també descriu altres sistemes, des de les almoines que recollien els baciners fins a fórmules més participatives per als ciutadans. Com els ingressos per les representacions teatrals, de les que l’Hospital tenia l’exclusivitat a Barcelona per privilegi reial atorgat el 1579, o les rifes, que eren de dues menes: una de setmanal en què es sortejaven joies, i l’anual, en què es podia guanyar un porc.

 

 

 

FONTS D’INSPIRACIÓ
Si bé no hi trobem tantes analogies, el plantejament general de l’escena i algunes figures ens recorden l’ambient retratat a l’obra de Marià Fortuny i Marsal (1838- 1874) anomenada La Vicaria, pintada en la mateixa època que representa l’escena.

 

EL BENEFACTOR PAU GIL I SERRA

“A 17 de Setembre de 1892, el barceloní D. Pau Gil i Serra, resident a París, disposa en son testament la construcció del present hospital de Sant Pau.”

“A 19 de Juny de 1901, per mediació del Dr. Robert i de D. Leopold Gil i Llopart, els marmessors del llegat Gil D. Manuel M. Sivatte i Llopart i D. Joan Ferrer i Vidal acorden, amb la Junta de l’Hospital de la Santa Creu, fer en comú el present hospital.”

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
Aquests dos plafons mostren com s’inicia la creació del nou Hospital de Sant Pau. Per un costat Pau Gil i Serra, empresari i banquer d’origen català establert a París, redacta un testament on aporta un important llegat per a la compra de terrenys i la construcció d’un Hospital que s’anomenarà Sant Pau. En morir Pau Gil (1896), els marmessors portaran a terme les seves peticions. Un cop construït, l’Hospital de la Santa Creu s’havia de fer càrrec de la seva gestió.

 

FONTS D’INSPIRACIÓ
Per recrear l’espai de signatura del testament, a França, es representa el Panteó de París i l’escut de la mateixa ciutat on Pau Gil residia. El retrat dels personatges representats, el mateix Pau Gil i els marmessors, així com el seu nebot Leopold Gil Llopart o el Doctor Bartomeu Robert, molt influent a Catalunya en l’àmbit de la sanitat i la política, es retraten probablement a partir de fotografies.

 

 

 

CONSTRUCCIÓ DE SANT PAU

“A 15 de Gener de 1902, els Administradors de l’Hospital de la Santa Creu, els marmessors i la Junta d’obres del llegat de D. Pau Gil, acompanyats de les delegacions de les autoritats i corporacions locals, posen la primera pedra del present Hospital de Sant Pau.”

“En la vigília de Nadal de l’any del Senyor de 1909 es remata la Santa Creu al cim de la construcció del present Hospital de Sant Pau.”

 

FONTS D’INSPIRACIÓ
Domènech deixa obert el contingut dels dos últims plafons, tot i que els dibuixos de Labarta ens mostren que van ser realitzats en el mateix moment. Representen el moment real i utilitzen el mateix hospital com a font d’inspiració. Mostren tot un repertori de detalls projectats per Domènech: l’escut de l’Hospital de Sant Pau, la torre del rellotge o la sigla G, de Gil, que s’enalteix fins a les darreres escenes.

 

 

FETS I PERSONATGES REPRESENTATS
Els mosaics esdevenen la imatge de la nova construcció immortalitzant els fets presents del moment de la construcció. Destaca la imatge de la torre del rellotge, l’element més representatiu, icona del repertori postal de Barcelona, i un petit homenatge a l’obra i a l’arquitecte involucrat en el context de la fita constructiva.

 

TÈCNICA DEL MOSAIC
Per realitzar els grans panys de paret de mosaic, el dibuix es fragmentava en trossos. Els bocins s’encaixaven com en un trencaclosques irregular per evitar la visió dels fragments.

 

PUNT I A PART

“A 11 de març de l’any 1923, el Bisbe de Barcelona Il·lustríssim Ramon Guillamet posa la primera pedra de l’Església d’aquest Hospital, essent administradors els Il·lustres senyors Jaume Cararach canonge, Carles de Fortuny, Sebastià Puig canonge i J. Josep Rocha.”

 

L’última pàgina d’aquest llibre il·lustrat amb mosaic ens mostra una història sense tancar. La primera pedra de l’església i la continuació de l’obra medicosanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que s’allargà fins l’any 1930. Des del 1923, va ser dirigida per Pere Domènech i Roura (1881-1962), fill de Lluís Domènech i Montaner i la seva mà dreta.

El recinte modernista va estar en funcionament fins l’any 2009, quan s’acaba la construcció d’un hospital modern del segle XXI dins el mateix perímetre. El trasllat a la nova seu va suposar tancar les instal·lacions hospitalàries que havien romàs en actiu duran quasi un segle, i obrir la porta a recuperar la imatge inicial de l’hospital projectat per Lluís Domènech i Montaner, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997 i el conjunt modernista més gran d’Europa. Aquest conjunt de mosaics es va restaurar entre el 2009 i el 2011, la qual cosa ha permès recuperar-ne l’esplendor original.

 

 

COM UN LLIBRE OBERT: El fris històric de l’Hospital de Sant Pau

Recerca
Marta Saliné i Perich

Coordinació
Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Agraïments
Montse Agüero Duran
Elisenda Alonso Sendra
Mario Hernández Maragliano
Silvia Llobet i Font

Imatges
ÀBAC Conservació-Restauració (ÀBAC)
Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AHSCP)
Biblioteca de Catalunya (BC)
Barcelona Modernista (BM)
Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (FHSCSP)
Museu d’Esplugues de Llobregat (MEL)
Arxiu Mario Hernández Maragliano (MHM)
Taller Mosaicum (TM)