L'Espace Mémoire

  • El record d'un instant

    Carme

    Gramunt Mora

    Tenia 18 anys quan em van sotmetre a una intervenció quirúrgica al Pavelló de Sant Antoni. Corria l'any 1958, i per donar gràcies que tot havia anat bé em van portar davant de l'altar de la sala de Santa Teresa. Cada sala de malalts tenia el seu altar que, habitualment, no estaven tan guarnits com el de la foto, sinó de forma més senzilla. El cas és que aquesta instantània recorda un moment molt especial de la meva vida lligat a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En tinc molts, com a pacient i com a acompanyant.
    + info
  • Jugar a Sant Pau

    Vicenta

    Viñals Ventura (1928-2017)

    He viscut sempre a prop de l’Hospital de Sant Pau. De petita, vivia al carrer Indústria, i amb el meu germà Joan anàvem a jugar al recinte de l’Hospital, al qual accedíem per l’edifici de l’Administració o bé per l’Església. De vegades, ens engrescàvem i entràvem a les sales, on hi havia els llits dels malalts a banda i banda, atesos per les monges. Fins i tot vaig fer la Comunió a l’Església del recinte. Ja un cop casada, el meu marit i jo portàvem la nostra filla Teresa a passejar per l’Hospital. A la foto, feta per Josep M.
    + info
  • Les col·leccions de postals històriques sobre Sant Pau

    Pilar Salmeron

    i Miquel Terreu

    Quan la Molt Il·lustre Administració (MIA) va passar a fer-se càrrec de les obres de l'Hospital modernista a partir del 1913, una de les preocupacions constants fou trobar finançament per poder acabar-lo i tancar definitivament el vell Hospital de la Santa Creu. Una forma peculiar d'obtenir fons va ser produint postals de l'Hospital. Així, el 1916 la MIA encarregà a la Casa Cuyás l'edició de 10 vistes de Sant Pau, i el 1923 encomanà al prestigiós fotògraf Josep L. Ribera Llopis la presa de 34 imatges per a ser
    + info
  • Tota la vida a Sant Pau

    Rosa María

    Gallego Iglesias

    Vaig entrar a treballar a l'Hospital el 1973, però abans ja passejava pel jardí del passeig central sent una adolescent, quan somiava amb treballar en aquest lloc tan bonic. Hi ha una dita que diu que quan els Déus volen castigar-nos atenen les nostres supliques. La veritat és que amb tot allò bo i dolent que comporta passar part de la vida en un mateix lloc, em sento molt afortunada d'haver treballat en un indret tan maco, especial i màgic. Ara, des del nou hospital, sempre miro amb anyorança els pavellons que tants anys
    + info
  • Dels 60 fins a avui, tres records entranyables

    Montse

    Comerma

    El primer record que tinc de Sant Pau és dels anys 60, quan jo era una nena. La meva àvia vivia a l’Avinguda Gaudí, molt a prop de l’Hospital, i els diumenges, en sortir de missa, passejàvem entre malalts i convalescents pels jardins. Tinc un record nítid d’aquells temps, perquè ja em fascinava. El segon record és de l’any 2009, quan un familiar hi va estar ingressat una setmana, i des del Pavelló de Sant Manuel ell feia fotos als turistes que passejaven pel recinte, al mateix temps que els turistes li feien fotos a ell quan estava a
    + info

Pages