Notícies

Enrere

El Recinte Modernista de Sant Pau amplia la seva oferta expositiva amb un espai de recreació històrica al Pavelló de Sant Rafael

24.11.17

El Recinte Modernista de Sant Pau estrena un espai de recreació històrica al Pavelló de Sant Rafael, convertit en una sala de pacients dels anys 20. Amb aquesta proposta es complementa l’oferta divulgativa del Recinte que, a principis d’any, va obrir l’espai expositiu de Sant Salvador.

Amb aquest nou espai de recreació històrica, els visitants del Recinte poden conèixer com funcionava un pavelló a l’antic Hospital de Sant Pau i quina era la medicina que s’hi practicava, contextualitzat a la Barcelona de l’època. Al Pavelló de Sant Rafael s’ha recreat una sala de pacients dels anys 20 que inclou 10 llits, radiadors de l’època, l’altar dedicat a Sant Rafael i la sala de dia on els pacients rebien visites.  La proposta inclou una estructura amb panells informatius que expliquen els aspectes esmentats.

El darrer edifici de l’arquitecte

El Pavelló de Sant Rafael es va construir entre el 1914 i el 1918 i va ser el darrer executat fins al final per Lluís Domènech i Montaner, qui morí el 1923. La seva construcció fou possible gràcies al llegat de Rafael Rabell i la seva filla Concepció.  Un cop acabats els treballs, l’edifici es va lliurar a l’Hospital de la Santa Creu. L’edifici es va inaugurar finalment l’1 d’abril del 1918. Es tractava d’un pavelló de malalts amb planta baixa i semisoterrani que seguia, en tots els detalls, el programa original de Domènech i Montaner pel que fa a la tipologia i la ubicació.

Usos de Sant Rafael al llarg del temps

Un cop acabades les obres, i atenent els desitjos de la benefactora, Concepció Rabell, es va disposar que el pavelló es destinés a malaltes no infeccioses de l’aparell digestiu. En gairebé un segle d’activitat assistencial, el Pavelló de Sant Rafael ha tingut diversos usos que es resumeixen en aquesta cronologia.
 
-    Fins al 1929 va acollir malaltes de l’aparell digestiu. A partir de llavors va passar a acollir els pacients masculins de Traumatologia i al soterrani s’hi instal·là el servei de Raigs X.
-    Durant la Guerra Civil el pavelló es dedicà a Cirurgia Ortopèdica d’ambdós sexes: les dones al semisoterrani i els homes a la planta alta.
-    A la dècada dels 40, amb la construcció del Pavelló de Sant Antoni per a Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica, a Sant Rafael s’hi estableix el servei de Medicina Interna i Endocrinologia.
-    A partir de 1981 s’hi suma la Unitat d’Hematologia Clínica (pionera a Espanya en el transplantament de medul·la òssia el 1976), que hi instal·là unes sales d’aïllament ambiental per a malalts immunodeprimits  amb alt risc d’infecció.
-    També a partir de 1981, el Servei de Raigs X, situat al soterrani, va ser substituït pels dispensaris d’Otorinolaringologia i d’Endocrinologia. Aquest últim s’instal·là en una ampliació adossada a la façana sud del pavelló.
-    El 1991, després d’un procés de rehabilitació del pavelló, la Unitat d’Hematologia Clínica va passar a ocupar tota la planta principal del pavelló fins al trasllat al nou hospital el 2009.

 

La sala de dia i l’altar, elements comuns a tots els pavellons

La sala de dia s’ubicava a la rotonda contigua a l’entrada del pavelló. Dotada de grans finestrals i orientada a migdia per gaudir d’una bona il·luminació natural, Domènech i Montaner l’havia previst com a espai d’esbarjo i visita als pacients ingressats. Moblada amb senzillesa, tot i així contenia tot el necessari per al confort dels malalts mentre durés la seva estada: taula i cadires, balancins, plantes per alegrar l’ambient i estores per regular la llum.

Tots els pavellons de malalts de l’Hospital comptaven amb un altar, que normalment estava dedicat al sant que li donava el nom. Allà s’hi celebrava missa i, el dia del sant en qüestió (en el cas de Sant Rafael, el 24 d’octubre) es guarnia amb flors i plantes. Aquesta pràctica continuava la tradició de l’antic hospital de la Santa Creu, on també cada sala comptava amb el seu altar. En el cas de la reproducció que es pot veure a la recreació històrica, cal remarcar que la figura de Sant Rafael és l’original que hi havia a l’època, que ha estat restaurada. Gran part dels documents que es poden llegir a l’exposició provenen de l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.  

Un noi a la façana

La de l’altar no és l’única escultura remarcable del Pavelló de Sant Rafael. Un dels vuit fills de Lluís Domènech i Montaner, Ricard Domènech i Roura, va morir d’una broncopneumònia el 1915, mentre s’estava aixecant el Pavelló de Sant Rafael. Era encara molt jove, vint-i-tres anys, i tot just havia acabat la carrera de farmacèutic. Per honrar la seva memòria, Domènech va demanar a l’escultor Eusebi Arnau que representés el Sant Rafael que acompanya Tobies a la façana del pavelló amb la cara d’en Ricard.

Espais de divulgació

Aquest espai de recreació històrica, idea de l’escenògraf Ignasi Cristià, amplia l’oferta divulgativa del Recinte Modernista de Sant Pau que al febrer d’enguany va inaugurar el pavelló de Sant Salvador amb una proposta expositiva que recorre la història de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, amb un llenguatge museístic més clàssic, i que ret homenatge a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb una instal·lació que simbolitza un drac contemporani i que representa totes les vessants de qui va ser una figura cabdal del Modernisme català.

L’abans i el després de la rehabilitació dels pavellons modernistes

El 2014, el Recinte Modernista de Sant Pau va tornar a obrir al públic després d’un llarg i minuciós procés de restauració de 8 dels 12 pavellons que conformen el conjunt arquitectònic. Es van recuperar les volumetries i aspecte originals dels edificis que en alguns casos estaven molt malmesos; també es van seguir uns rigorosos criteris per garantir la sostenibilitat dels mateixos. Aquest treball ingent és ben visible si es compara un pavelló rehabilitat com el de Sant Salvador amb un que no ha estat restaurat i està tal i com va quedar després del trasllat de l’activitat sanitària, com és el pavelló de la Puríssima.

Precisament aquesta comparativa és la que s’ofereix als visitants del Recinte en un recorregut que comença a Sant Salvador, completament rehabilitat, passa per l’espai de recreació històrica de Sant Rafael, que no ha estat restaurat sinó que s’han eliminat els elements afegits al llarg dels anys, i acaba a la Puríssima on, sense poder-hi entrar per raons de seguretat, els visitants poden observar en quin estat estaven els pavellons modernistes després d’una intensiva activitat assistencial al llarg de 100 anys.
A més d’aquest recorregut pels tres pavellons, la visita al Recinte Modernista de Sant Pau inclou part del quilòmetre de túnels que connecten tots els edificis, així com els espais patrimonials de l’Administració, el pavelló més ric en ornamentació.