L'hospital modernista

Els últims anys d’activitat de l’Hospital de la Santa Creu coincideixen amb l’adveniment de la gran transformació urbanística de Barcelona: el desenvolupament del Pla Cerdà i la construcció de l’Eixample.  

És en aquest context d’expansió més enllà de les muralles quan mor, l’any 1896, Pau Gil i Serra, un banquer català resident a París. Gil estableix en el seu testament que el seu llegat s’ha de destinar a la construcció d’un nou hospital a Barcelona. Entre les seves indicacions, Gil imposava que el nou centre reunís les més avançades innovacions des d’un punt de vista tecnològic, arquitectònic i mèdic, i que fos erigit sota l'advocació de Sant Pau. Així va sorgir l’Hospital de Sant Pau.

L’acord de la Junta de l’Hospital de la Santa Creu i els marmessors de Pau Gil van fer possible la construcció d’un nou hospital en uns terrenys de la Santa Creu situats a mig camí entre Gràcia, Horta, el Guinardó i Sant Martí de Provençals. Finalment, el projecte va ser encarregat a Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), gran figura del Modernisme català.

Vista exterior Hospital Modernista

El genial arquitecte es va inspirar en els hospitals més moderns d’Europa a l’hora de concebre l’encàrrec. Partint de les idees higienistes, va dissenyar un hospital organitzat en diferents pavellons aïllats, envoltats de jardins i connectats entre sí per una trama de túnels subterranis. Malgrat que Domènech va dibuixar un projecte format per 48 edificis, finalment només se’n construïren 27, dels quals només 16 segons el projecte original modernista.

En línies generals, Domènech creà una planta quadrada al voltant de dos eixos diagonals, un nord-sud i un altre est-oest, que conformen una creu patent, emblema de l'antic Hospital de la Santa Creu, a través de la qual es resumeixen i simbolitzen la història hospitalària de Barcelona i els valors al·legòrics de l'Edat Mitjana.

El 1902 van començar a construir-se els primers deu edificis del conjunt seguint una trama urbanística diferent a la de l’Eixample. Cada edifici estava destinat a una especialitat diferent. La il·luminació, la bona ventilació i la decoració de les estances feren de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau un espai únic al món, un nou model hospitalari que introduïa la importància de l’espai obert i l’assolellament en el tractament dels pacients.

Farmàcia de l'antic Hospital de Sant Pau

Després de la mort de l’arquitecte, el seu fill, Pere Domènech i Roura, va encarregar-se de l’execució dels treballs en la seva etapa final. El rei Alfons XIII va inaugurar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 16 de gener de 1930.

Amb els anys, a banda de ser l’hospital de referència per a la ciutadania, Sant Pau ha esdevingut un referent destacat del patrimoni i la cultura de Barcelona i Catalunya. El 1978 va ser declarat Monument Històric Artístic i l’any 1997 Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’increment de la demanda sanitària i el deteriorament estructural dels edificis van evidenciar que el conjunt modernista no reunia les condicions necessàries per mantenir la qualitat assistencial. És aleshores quan començà a plantejar-se la necessitat de construir un nou hospital, modern i adequat per a la pràctica mèdica contemporània. Els edificis de Domènech i Montaner havien arribat al final de la seva vida útil.

La tardor de 2009, l’activitat sanitària va traslladar-se a un modern edifici situat a la façana nord del conjunt. Així, el Recinte Modernista començava una nova etapa. Una rigorosa rehabilitació ha permès posar en valor l’obra de Domènech i Montaner, i fer de Sant Pau un centre de coneixement de rellevància internacional i un nou referent cultural.

 

  • Passeig central de l'Hospital de Sant Pau, a principis del segle XX.
  • Pavellons femenins d'infermeria de l'Hospital de Sant Pau.
  • Alfons XIII en la inauguració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'any 1930
  • Una de les sales de malalts de l'Hospital de Sant Pau, a principis del segle XX.
  • Lluís Domènech i Montaner admirant el vestíbul del Pavelló de l'Administració, vers l'any 1910
  • Cuines de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a principis del segle XX
  • Casa d'Operacions de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
  • Passeig central de l'Hospital de Sant Pau, a principis del segle XX