L'hospital medieval

A principis del segle XV, la ciutat de Barcelona comptava amb sis petits hospitals: l’Hospital Desvilar o de l’Almoina, l’Hospital de Marcús, l’Hospital d’en Colom, l’Hospital Vilar o de Sant Macià, l’Hospital de Santa Eulàlia i l’Hospital de Santa Margarida. Aquestes institucions havien estat creades per ordres religioses o particulars, i malgrat que depenien del Consell de Cent o del Capítol de la Catedral, quasi tots els seus ingressos provenien de la caritat de la ciutadania.

A principis de 1401, les dificultats econòmiques de bona part d’aquests centres van portar al Consell de Cent i al Capítol Catedralici a acordar la construcció d’un nou i únic hospital resultant de la unió d’aquests sis centres sanitaris. Així es pretenia millorar l’administració i gestió de les rendes. La mesura va ser ratificada el 5 de setembre d’aquell mateix any per mitjà de la butlla del papa Benet XIII, qui autoritzà la constitució de l’Hospital de la Santa Creu.

El nou centre, un dels més antics d’Europa i del món, va ser ideat com un edifici de grans dimensions, amb quatre ales d’estructura rectangular, dues plantes d’alçada i disposades al voltant d’un pati, tot seguint el model dels claustres eclesiàstics. El rei Martí l’Humà va presenciar la col·locació de la primera pedra de l’edifici, el 13 de febrer de 1401. Les obres acabarien el 1450. Posteriorment, al segle XVIII, l’edifici va ampliar-se, i durant el segle XIX i començaments del XX van fer-s’hi intervencions menors.

Grabat Antic Hospital de Sant Pau

L’Hospital de la Santa Creu va estar dirigit des de la seva fundació per la Molt Il·lustre Administració (MIA), un òrgan en el qual tenien representació dos canonges i dos ciutadans seglars escollits, respectivament, pel Capítol Catedralici i el Consell de Cent. Els ingressos de la institució van continuar depenent d’almoines, donatius i llegats de particulars. Per això dues persones, un eclesiàstic i un laic, s’encarregaven directament del control de les rendes.

Amb el pas dels anys, l’Hospital va incorporar a les seves fonts de finançament diversos privilegis concedits per reis i papes, entre els quals cal destacar, a tall d’exemples, el privilegi d’heretar els béns de les persones que morien sense testament o descendència legítima (1418) i el privilegi de les comèdies (1587), pel qual Felip II va atorgar a l’Hospital el dret exclusiu de les representacions teatrals a Barcelona.

L’Hospital de la Santa Creu va ser durant més de cinc segles el gran hospital de la ciutat de Barcelona i la seva província. L’activitat de caritat de l’Hospital anava més enllà de la cura dels malalts, ja que fins a finals del segle XIX també desenvolupava una important tasca d’acollida i formació dels nens orfes.

La contribució a l’evolució de la medicina va ser cabdal. L’activitat sanitària de l’Hospital de la Santa Creu va propiciar la creació del Real Col·legi de Cirurgia, llavor de la futura Facultat de Medicina. De fet, a partir del segle XIX l’Hospital esdevé el centre d’una important activitat docent i científica que el va convertir en un centre hospitalari de primer ordre, situant-se al mateix nivell dels grans hospitals europeus que es començaven a construir en aquell moment arreu del continent.

En aquesta època, però, l’edifici gòtic del Raval comença a manifestar símptomes de fatiga. Després de cinc segles d’activitat ininterrompuda, l’Hospital de la Santa Creu ja no podia respondre al creixement de la ciutat de Barcelona i als constants avenços de la medicina. La construcció d’un nou hospital es feia del tot necessària.

 

  • Entrada al pati de l'Antic Hospital de la Santa Creu, al principi del segle XX.
  • Detall de la creu del pati de l'antic Hospital de la Santa Creu, a principis del segle XX
  • Porta principal de l'antic Hospital de la Santa Creu, a principis del segle XX
  • Escales d'accés i reixa de la farmàcia de l'antic Hospital de la Santa Creu.